Iceta: “Si el Govern no tira endavant amb la CUP els pressupostos, ja sap on és el PSC”

[Entrevista publicada originalment a ElNacional.cat]

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, defensa en aquesta entrevista amb El Nacional la proposta de reforma federal de la Constitució i nou Estatut de Pedro Sánchez i assenyala que si fracassés a Catalunya preferiria una llei de claredat com la canadenca i un referèndum com el que planteja per al Quebec. També afirma que si el Govern no aconseguís tirar endavant els pressupostos amb la CUP ja sap on és el PSC.

La trobada de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont dimarts a la Generalitat va ser inèdita per molts motius. No hi ha hagut diàleg en 4 anys, Sánchez no és president, ni, ara com ara, candidat a una nova investidura… Li va aconsellar vostè que es reunís amb el president?

Sí i no. Quan el president Puigdemont va prendre possessió, Pedro Sánchez el va trucar per felicitar-lo i li va dir que s’havien de veure. Tenien aquest compromís mutu. Però és veritat que quan hem parlat [amb Sánchez] i m’ha dit que pensava fer-ho, sempre li he dit que em semblava molt bé. Sánchez ha volgut fer un gest en el sentit que el canvi serà diàleg. Un gest clar, volem canviar absolutament l’escenari. El tema de fons requerirà temps, però hi ha moltes qüestions del dia a dia que, amb dos governs que parlin, seran més fàcils de resoldre. És un gest polític interessant, polític i intel·ligent. Cap dels dos ha volgut amagar una discrepància de projecte, però s’han compromès a mantenir un fil de diàleg.

Ha parlat amb Sánchez o amb Puigdemont o amb tots dos, després de la trobada?

Amb en Pedro, sí. Va quedar satisfet. Ell no coneixia Puigdemont, i el fet de tenir un contacte franc, sincer, còmode… és positiu. Jo tampoc el coneixia gaire i quan he tingut ocasió de parlar amb ell a soles han estat converses molt profitoses, encara que no sempre hagin estat per arribar a acords.

Com Sánchez, jo tampoc coneixia gaire Puigdemont. Hem parlat a soles i han estat converses molt profitoses

Sánchez també buscarà diàleg amb ERC i DiL per a un segon intent d’investidura?

Bé, aquí tothom ha entrat potser molt ràpidament amb les possibilitats reals… Crec que el PSOE és molt conscient que tant per a ERC com per a DiL el full de ruta per la independència o el referèndum sobre la independència és pedra de toc fonamental, i com que sobre això no hi ha possibilitat d’acord… per no haver-se de dir ‘no’ millor no formalitzar una negociació. Però diàleg n’hi ha d’haver amb tothom i sempre.

El pacte amb Ciutadans exclou que Podemos pugui entrar al govern espanyol?

No. De fet, el pacte amb Ciutadans ni tan sols contempla necessàriament la presència de Ciutadans al govern. Estem parlant d’acords d’investidura. Vam fer una lectura massa apressada de quan Sánchez va anar a Portugal, on al govern només hi ha el Partit Socialista. Aquesta legislatura, si efectivament es constituís, es basaria molt en la negociació i el diàleg permanent per trobar suports parlamentaris a l’agenda legislativa del govern. És el que els ciutadans han volgut. Hem d’aprendre les noves regles polítiques. Això farà els partits més humils. Ningú no pot anar de sobrat en aquest escenari. Els partits que se sàpiguen adaptar més ràpidament a aquestes noves exigències, ho tindran millor per reeixir.

Els ciutadans han volgut negociació i diàleg permanent. Hem d’aprendre les noves regles. Això farà els partits més humils

Quan Sánchez va posar a consulta el pacte amb C’s, a Catalunya hi van participar un 30% dels militants socialistes i a tot l’Estat, un 50%. A què ho atribueix? És el motiu pel qual s’ha rebutjat traslladar l’entesa amb C’s a nivell català?

No té res a veure. Quan vam veure que la participació era més baixa vam pensar que potser era per Ciutadans, però quan veus que el resultat de la votació s’assembla tant al conjunt d’Espanya veus que realment el motiu no és exactament la valoració, perquè si no també hi hauria hagut un suport menor al pacte. Com passa en molts referèndums, no sempre la gent contesta allò que li preguntes. Estaves votant sí a un acord amb C’s però la pròpia pregunta ja deixava entreveure que es podien arribar a altres acords. Es va convertir en un vot de confiança a Pedro Sánchez, com va passar amb Felipe González en el referèndum de l’OTAN. Per què no es trasllada a Catalunya? No volem una política basada en el frontisme. Que en les coses que coincidim votem junts, sí. Però aquells que pensen dibuixar en dos colors el mapa polític s’equivoquen.

Sí que hi va haver però un pacte a Lleida que es va fer amb Ciutadans, que sí que sembla que va dividir els lleidatans, pel seu contingut.

Tots els pactes divideixen. A cada municipi donem prou mostres de gran flexibilitat.

A Barcelona, el pacte amb Ada Colau sembla que està pràcticament fet…

S’hi està treballant… No es pot dir blat fins que no sigui al sac i encara ben lligat.

Dependrà de com quedi la situació a Espanya?

No té res a veure. Afortunadament. Si s’arriba a un acord a Barcelona és perquè els grups intenten donar a la ciutat un govern de la màxima estabilitat. No s’ha de supeditar al que pugui passar ni a Catalunya ni a Espanya.

Aquesta “nova” etapa que Sánchez va qualificar de desglaç pot canviar la relació entre el PSC i el govern de la Generalitat?

La tenim establerta des del primer dia. No compartim el full de ruta del Govern, però en aquells temes en què puguem ajudar al país sempre ens hi trobaran.

No compartim el full de ruta del Govern, però en aquells temes en què puguem ajudar el país, sempre ens hi trobaran

El PSC s’incorporarà a la negociació dels pressupostos?

Ho veig molt difícil. El govern té un acord parlamentari. Suposo que els trauran amb els seus socis. Si pel que sigui això no fos així, nosaltres estarem sempre disposats a parlar. D’altra banda, ni se’ns ha demanat ni existeix encara un projecte de pressupostos.

El vicepresident Oriol Junqueras deia El Nacional que els negociarà amb la CUP però està obert a altres possibles suports…

Un govern que el que té posat entre cella i cella és un full de ruta cap a la independència que nosaltres no compartim en absolut… s’haurien de produir molts canvis i reconsideracions. Però no m’agrada deixar-me portar mai pels prejudicis. Si presenta un projecte de pressupostos i els vol discutir amb nosaltres, doncs òbviament els discutirem, però crec que no passarà.

Sánchez va detallar a Puigdemont la seva alternativa en el debat Catalunya-Espanya. Dues votacions: primer una Constitució federal i després un nou Estatut. Vostè va ser un dels grans negociadors de l’Estatut del 2006. La Constitució federal ha de servir per recuperar el que es va perdre en aquella bugada del Tribunal Constitucional amb l’últim Estatut?

Com a mínim per això, però ja no es pot quedar només aquí. Hi ha alguns elements que no estaven en aquell Estatut, o no hi eren prou clarament, que hauríem d’incorporar en la reforma constitucional: el principi d’ordinalitat en el finançament, el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya… Hem d’abordar aquesta assignatura. No goso dir amb quina fórmula però als acords de Granada vam plantejar incorporar a la Constitució l’article 5 de l’Estatut, en el qual es reconeixen els drets històrics de Catalunya. Si reformem ara la Constitució no és només per rescatar la part perduda de l’Estatut sinó per obrir una etapa política nova i abordar molts temes.

Com vam plantejar a Granada, la nova Constitució hauria d’incorporar el reconeixement dels drets històrics de Catalunya

Foto de Sergi Alcàzar

Es pot repetir la situació que s’aprovi una Constitució i un Estatut i el TC el torni a retallar, com va passar en el 2006?

Ara ja no tant. No ens podríem trobar amb què un Estatut votat per la gent fos després revisat pel TC, perquè es va reformar la llei orgànica del tribunal. És molt important la primera reforma perquè et permet fer la segona més potent. No ho faria en paral·lel. S’ha d’eixamplar el terreny de joc en la Constitució: com més ho facis, més marge tindràs per fer l’Estatut.

A l’època de l’Estatut vostès deien d’arrossegar a partir de l’Estatut una reforma de la Constitució espanyola.

Esclar, però el TC ens va dir ‘no’. És una lliçó del procés estatutari. No pretenguis utilitzar una palanca que és només d’una part per arreglar el conjunt, perquè llavors et poden dir que ‘així no’. És el que deia la sentència en molts terrenys, per exemple en tot el referent al poder judicial: ‘No entro en el que vostè diu, sinó que el que vostè vol no ho pot arreglar via un Estatut, sinó que ho ha d’arreglar via Constitució o via llei orgànica del poder judicial’. D’alguna manera havíem dit de fer la reforma de l’Estatut perquè no està a les nostres mans fer una reforma de la Constitució. Ja sabíem que això tenia alguns riscos. Potser no els vam veure prou. Si ara utilitzem l’altre camí és precisament per no cometre els mateixos errors.

Què passaria si una majoria dels catalans no aprovés la Constitució federal que proposen ni tampoc un nou Estatut?

En el fons, tant la idea d’una reforma de la Constitució com d’un nou Estatut és l’acceptació de la idea de pacte. Però és legítim que, arribat un pacte, hi hagi catalans que no el vulguin. I si la majoria no el volen caldrà buscar altres vies…

Anem a pams. Una votació sobre una nova Constitució, en l’actual context, equivaldria a un plebiscit sobre la independència?

No, perquè també pot votar ‘no’ qui no vol canviar. Els referèndums tenen l’avantatge de la claredat si es fa bé la pregunta, però la interpretació dels resultat no sempre és tan clara. Pot votar ‘no’ qui vol la independència i aquells que creuen que l’Estat de les autonomies ja ha anat prou lluny. El ‘no’ d’ERC a l’Estatut era molt diferent del ‘no’ del PP.

Si els independentistes defensen el seu ‘no’ i surt ‘no’, i s’ha d’anar a una altra via, com vostè deia, què queda que no sigui la independència?

La llei de claredat canadenca. Si l’oferiment de reforma no és acceptat caldrà trobar un altre mecanisme.

Si la reforma de la Constitució no és acceptada a Catalunya caldrà trobar un altre mecanisme, com la llei de claredat canadenca

Referèndum a la quebequesa? A l’escocesa no?

A la quebequesa. És un referèndum que no és vinculant. La llei de la claredat obliga a fer una pregunta molt clara, amb majoria molt clara, que si és favorable al trencament obliga les dues parts a negociar. Els partidaris de la independència quan se’ls diu què faran si surt que no, diuen que al cap d’un temps tornaran a fer-lo. Doncs els federalistes també ens podríem quedar encallats aquí i dir que al cap d’un temps tornarem a provar-ho. És una de les raons que em fa ser escèptic respecte al referèndum de la independència. Només funciona si surt que sí. Si surt que no, es reprodueix al cap d’un temps. Al Quebec en porten dos. A Escòcia fa un any i escaig del referèndum i ja parlen de fer-ne un altre. Un mecanisme democràtic que només funciona si dóna un resultat té també algun element dubtós o discutible. Jo estic convençut que una majoria de catalans volen pacte, i si és ambiciós i intel·ligent, serà acceptat majoritàriament. I si no, haurem de trobar mecanismes perquè la gent pugui expressar quina és la seva voluntat.

Però la sensació és que no es pot votar independència…

La política democràtica no s’acaba mai. No ser capaç de resoldre un problema d’una determinada manera no impedeix buscar-ne d’altres. La política està per això. A Catalunya hi ha un gran consens que el problema derivat de l’alteració de l’Estatut votat per la gent només es resol votant. I podem tenir moltes disputes respecte a sobre què s’ha d’acabar votant…

A Catalunya hi ha un gran consens que el problema derivat de l’alteració de l’Estatut només es resol votant

I votar les tres coses a la vegada, com en el 9N: Estat sí, Estat no, Estat independent?

La pregunta del 9N no hauria passat cap examen de dret constitucional.

L’opció ‘Estat’ incloïa l’Estat federal…

Li faltava la claredat. Si tant és Veneçuela com Baviera o com Chiapas… També hi ha l’estat de gràcia, que és un estat de felicitat. Tot són estats. Un referèndum té una norma bàsica i és la claredat en la pregunta. La pregunta del 9N era un drama.

Vostè va votar en la consulta del 9N? També podia votar ‘no’. Molta gent ho va fer…

No. Jo voto per les coses que produeixen efectes. Ho trobo molt respectable, va possibilitar que molta gent expressés la seva opinió… Però la prova és: què en queda, d’allò? Depèn de com, podries dir que un bon record…

Un referèndum té una norma bàsica: la claredat en la pregunta. La del 9N era un drama

Foto de Sergi Alcàzar

Bé, queden un expresident de la Generalitat, una exvicepresidenta i una consellera imputats…

Espero que es resolgui bé, perquè els problemes polítics no poden trobar una solució judicial, i menys penal. Jo ho deia perquè suposo que la gent que hi va participar està contenta d’haver-ho fet. Ara, què en queda, en el sentit de quins canvis polítics i institucionals es van produir? Res. Jo, per això, quan es fa un referèndum m’agrada que tingui efectes i siguin clars. Per això no és menor si el vull a l’escocesa o canadenca.

M’agrada el referèndum del Quebec perquè porta més a la negociació que al trencament

L’escocès va ser pactat i dialogat…

M’agrada més el procés que porta a una negociació que al trencament. Tan democràtic és l’un com l’altre. Però siguem sincers: hi ha gairebé 200 països al món i només podem donar 2-3 exemples de referèndums acordats, senyal que no és el més comú i normal. Tendim a oblidar que el Canadà va fer la llei de la claredat després de dos referèndums. És una llei que no s’ha aplicat encara. El trencament d’un Estat té implicacions que van més enllà d’una opció política. Toques elements de sentiment, d’identitat… No és tan fàcil acceptar perdre… Els independentistes, quan perden, ràpidament passen pàgina i en demanen un altre [de referèndum]. Però mai s’ha donat al revés, que els països que són independents tornen…

El cas és que Espanya no ha autoritzat mai cap mena de referèndum, ni el d’independència, ni el quebequès, ni l’escocès…

Ni França, ni Bèlgica, ni Itàlia, ni Alemanya, ni Suècia… Cap país europeu no té a la seva constitució la possibilitat de trencar-se. Per tant, no pensem que el que una part dels catalans considera el més normal del món sigui el més normal del món. Això vol dir que no sigui un bon sistema? Jo no dic això. Però el que hi ha al món és una tendència molt gran a preservar la integritat dels Estats. Aquí ens hem hagut d’inventar el dret a decidir perquè el dret a l’autodeterminació la gent que en sap una mica ja sap que Catalunya no pot aixecar el dit i dir ‘apliqui-me’l’. Perquè llavors li diuen: ‘vostè és una antiga colònia? Està ocupat militarment? No hi ha llibertat? Hi ha una minoria nacional perseguida?’ Quan aquests quatre condicionants no es donen li diuen que no és que no existeixi aquest dret sinó que no és d’aplicació en el seu cas. Per això a Catalunya s’ha començat a desenvolupar la tesi del dret a decidir intentant que el principi democràtic pugui ser utilitzat per resoldre un problema com el que tenim.

Cap país europeu no té a la seva constitució la possibilitat de trencar-se. Per tant, no pensem que el que una part dels catalans considera el més normal del món ho sigui

En síntesi, si fracassés a Catalunya la reforma…

Llei de la claredat.

Carme Chacón deia que primer referèndum constitucional i, si surt que no, referèndum sobre la independència.

Però al Canadà ells han fet acords abans…

D’entrada el govern federal no impedeix la votació…

No. Allà les províncies tenen dret a fer referèndums, però de cop i volta va ser el Quebec qui va fer-lo sobre la independència. El primer cop va guanyar el no de forma clara i el segon, de forma equilibrada. Al segon va guanyar el no de forma equilibrada. A partir d’aquí va fer una llei de la claredat que els independentistes quebequesos no accepten. Si s’hagués d’aplicar ja veuríem què fan. La llei és posterior als dos referèndums i surt d’una sentència de la Cort Suprema que diu que el Quebec no té dret a la independència, però sí que té dret a saber què opinen els ciutadans sobre la relació que han de tenir amb el Canadà, fins i tot si volen separar-se. Tercer: si en una consulta d’aquesta naturalesa amb pregunta clara i majoria clara surt l’eventualitat de separar-se, les dues parts tenen l’obligació de negociar de bona fe per trobar una solució. El Tribunal ve a dir que si es posen d’acord en com separar-se… santo y bueno. Però si troben una forma d’encaix millor, doncs millor. És un sistema molt delicat, que més aviat t’empeny cap a l’acord, i per això m’agrada. Però no s’ha aplicat mai. I sembla que al Quebec l’entusiasme pels referèndums ha anat baixant, en part perquè el federalisme canadenc tant pel que fa al reconeixement de la plurinacional com al finançament funciona prou bé.

El Parlament va demanar al Congrés una consulta no vinculant. I el Congrés, els socialistes també, la van rebutjar…

Si quan hi vam anar amb l’Estatut i ens van dir que ‘no’ a la delegació de competències pel 150.2 i tots ho vam acceptar, tret d’ERC, per què havíem de pensar que al cap de quatre anys ens dirien que ‘sí’? A més, hi havia una certa trampa. Si tu has de fer una consulta acordada, has d’acordar la consulta i no acordar que et deixin fer la consulta que tu vols. La idea, quan al PSC insistíem moltíssim en una consulta legal i acordada, era precisament perquè el que havies d’acordar era la pregunta. En canvi, quan es demana la cessió de la competència es demana poder preguntar sobre el que un vol. Llavors, on és l’acord?

Li faria il·lusió ser ministre de la reforma constitucional amb Pedro Sánchez?

No. Jo tinc un compromís molt ferm amb dirigir el PSC i continuar a la política catalana. Hi hauria gent que ho faria molt millor que jo. El que sí que m’agradaria és estar molt implicat amb el procés, però no com a ministre.

Ministre de la reforma constitucional amb Sánchez? M’agradaria estar implicat amb el procés però no com a ministre

Hi ha partits com ICV que consideren que els convergents estan reculant, tornant a la pantalla del referèndum.

Depèn del dia.

Depèn del dia?

Jo he llegit coses contradictòries, com a mínim. He llegit que dirigents de CDC que fins ara s’havien distingit per la defensa de la independència de cop i volta diuen que a la nova CDC hi haurien de cabre aquells que volen un referèndum i fins i tot aquells que votarien que no. M’ha estranyat una mica, perquè per aquest motiu els d’Unió van saltar, i no fa pas tant, i no eren exactament el mateix partit sinó una federació. I en canvi, he llegit recentment que Artur Mas diu que no es pot donar la impressió que CDC s’està fent enrere del full de ruta acordat. No ho tinc tan clar…

En cas que ho fessin, canviaria la relació entre vostès i Convergència o la nova Convergència?

(3 llargs segons de pausa…) Jo reivindico el dret de les persones de canviar de posició… És legítim que hi hagi independentistes que estiguin permanentment donant voltes sobre com accedeix a la independència, però em fa l’efecte que el full de ruta del 27S no estava prou apamat. No porta necessàriament a la independència, perquè no resol com es produeix el canvi d’una legalitat a l’altra.

No ens enganyem: la via unilateral cap a la independència està condemnada al fracàs i ningú no m’ha demostrat el contrari

Foto de Sergi Alcàzar

Puigdemont deia a El Nacional que aviat Catalunya començarà a actuar amb les seves pròpies lleis, com un Estat sobirà…

I això què vol dir? Que es quedarà amb diners que no li corresponen? De cop i volta dirà que es queda tots els diners i que no els cobra Madrid? Si per una consulta que no ho era ha passat el que ha passat, imagineu què pot passar per l’apropiació d’uns diners que no et corresponen. Qui governa o qui aspira a governar ha de ser molt més clar sobre els instruments que pensa utilitzar per assolir els objectius que s’ha fixat. El Parlament va aprovar una resolució de ruptura, en la qual no s’acceptava l’autoritat del TC a Catalunya. I al cap d’una setmana el propi Parlament estava presentant al·legacions davant del tribunal. Un altre exemple: de cop i volta, el govern d’Espanya, crec que equivocadament, impugna la denominació d’un departament [Afers Exteriors]. Primer es diu [per part del Govern català] que no faran servir ni típex i després veig que es produeix un canvi de nom. Ha passat com amb la llei de la gravetat, que tendeix a complir-se de manera bastant inexorable. No ens enganyem: la via unilateral està condemnada al fracàs i ningú no m’ha demostrat el contrari.

Amb CDC han pactat a Girona sense que, seguint el seu argument, estigui clar que han tornat a la pantalla del dret a decidir…

Nosaltres tenim una bona relació amb CDC i amb ERC. Tenir discrepàncies polítiques no t’ha d’impedir col·laborar en altres coses. Si CDC retrocedís diverses pantalles, a mi em seria igual. Fins i tot abans d’un referèndum acordat hauríem d’intentar-ne un sobre un nou pacte a Espanya. Que són posicions que s’acosten més? Aquí hi ha un punt ‘filipino’, que és aquest: si s’accepta o no que un canvi de la relació Catalunya-Espanya només pot venir per via de diàleg i acord, tendeixo a donar-li la raó. I si em diu que és prescindible… tendeixo a pensar que s’equivoca.

Els pressupostos contemplen les estructures d’Estat. Si hi ha una revisió de plantejaments per part de CDC, vostès no s’hi acostarien?

Si això passés, no sé si Junts pel Sí aguantaria. Provo de ser molt demòcrata. Han anat a les eleccions junts amb un programa per intentar una determinada cosa. L’única cosa que dic és que no es pot saltar una llei. El camí l’han decidit fer de la mà de la CUP, amb qui comparteixen camí concret cap a la  independència. Si de cop i volta descobreixen que el camí és inviable, que amb la CUP no poden aprovar pressupostos, que han de buscar altra gent, al PSC sempre se sap on se’l troba. Sempre. Ara, jo avui no faig aquesta previsió, perquè el més normal del món és que el govern tiri endavant els seus pressupostos pel procés amb el seu soci del procés que és la CUP.

Artur Mas és el principal dirigent de CDC i ho continuarà sent en el futur immediat. M’interessarà molt parlar amb ell

Artur Mas ha admès que difícilment es pot fer la independència en 16 mesos. Ha parlat amb l’expresident des que va fer el pas al costat?

No, però ho faré, perquè amb ell vaig assolir un nivell de relació molt cordial, d’una certa confiança. Artur Mas és el principal dirigent de CDC i ho continuarà sent en el futur més immediat, i m’interessarà molt parlar amb ell i veure què pensa i com ho veig jo. Ell té raó que 16 mesos… Però això jo ja ho deia a la campanya electoral,  que em semblava irrealitzable. Jo carregava una mica les tintes perquè veníem ja de dues eleccions anticipades i ja ens anunciaven les terceres. En 16 mesos Catalunya no serà independent i el camí no és l’aprovació d’unes lleis de la desconnexió que seran impugnades directament després de ser aprovades. Els independentistes farien bé de repensar l’estratègia i tots faríem bé fins de pensar què fem quan arribi el dia d’enfortir l’autogovern, millorar el finançament i resoldre els problemes de la gent. Un canvi de govern a Espanya seria una bona noticia, obriria un escenari de diàleg que hauríem de saber aprofitar.

Hi haurà noves eleccions espanyoles el 26 de juny?

A dia d’avui crec que n’hi haurà. L’escenari és  molt difícil. Però també estava convençut que n’hi hauria a Catalunya. Tan convençut que tenia ja preparat el comitè de campanya. Jo sempre faig la broma que ja estava buscant noves músiques. I 48 hores abans que acabés el termini, doncs es va arreglar, amb una cosa que semblava impossible. Crec que estem abocats en l’escenari espanyol a noves eleccions, però encara queden setmanes.

A dia d’avui crec que hi haurà noves eleccions espanyoles. Però també creia que n’hi hauria a Catalunya

A Catalunya hi va haver un pas al costat…

A nivell espanyol l’ha fet Rajoy. Així com Mas va anar a la investidura, ell no. Els partits continuen parlant i hi ha un marge. Però avui veig molt difícil que hi hagi un acord. Si hi ha eleccions no sé què passarà. M’agradaria creure que els ciutadans acabaran reconeixent l’esforç dels partits que hagin jugat en favor d’un acord. Crec que el lideratge de Pedro Sánchez dins del PSOE i a la societat espanyola s’ha enfortit i crec que els socialistes tindríem un millor resultat.

Si n’hi ha, Sánchez hauria de ser de nou el candidat?

Sens dubte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s