Domènech: “Dubto que el TC es confronti amb l’Estat si convoca un referèndum”

[Publicada originalment a ElNacional.cat el 05/06/2016]

Va ser la figura revelació de les eleccions generals del 20-D i ara totes les enquestes apunten que millorarà resultats. Xavier Domènech (Sabadell, 1974) torna a ser el cap de llista d’En Comú Podem, amb l’objectiu de consolidar-se com a confluència guanyadora a Catalunya per forçar un canvi a Espanya. Domènech aposta en aquesta entrevista a El Nacional perquè un govern de l’Estat convoqui un referèndum “com més a prop de l’inici de la legislatura millor”. Dubta que el Tribunal Constitucional s’hi confrontés, però assegura que si això passés, “entraríem en un altre tipus de conflicte”. El que té menys clar és com s’aplicaria la independència en cas que fos l’opció guanyadora, apuntant que “s’hauria de veure com es faria el pacte polític, com es faria legalment”. En qualsevol cas considera que allò important és “que es faci la pregunta i es respongui”.

Tot i la fragmentació al Congrés, sembla que Espanya està dividida pràcticament al 50% entre esquerra i dreta, i de fet, el PP continua tenint una base de votants molt sòlida. Fins a quin punt un eventual govern d’esquerres hauria de moderar les seves posicions, buscant la centralitat?
És el moment d’afrontar els grans reptes de cara. Significa que un no pot pensar que ara mateix tan sols edulcorant els reptes hi haurà un govern durador. Estabilitat per estabilitat és inestabilitat. El vell joc polític que la centralitat és centrisme… Max Webber va dir que el centre no existia i hi estic d’acord.

De totes maneres, hi ha espai per buscar grans acords d’Estat, sigui amb Ciutadans com amb el PP? Quins podrien ser?
Pel que fa a l’obertura d’un procés constituent, nosaltres sabem, a nivell d’enquestes, que hi ha un gran consens de fons que la Constitució com a tal ha quedat molt buida per diferents motius: el pas del temps, la crisi, l’ús polític que se n’ha fet i perquè històricament no ha resolt coses que s’havien de resoldre. En aquest sentit, malgrat que ells siguin els partits que mantenen els cadenats, certament a les seves bases electorals hi ha la percepció que això s’ha d’obrir. Ara bé, és difícil que hi hagi més acords que això. Aparentment, amb Ciutadans hi hauria un acord pel que fa a la lluita contra la corrupció i per la transparència. I dic aparentment perquè l’opció política de C’s era la gran coalició, i no sé si les solucions provenen de posar els dos grans partits tradicionals junts i fer-los formar govern.

Foto de Sergi Alcàzar

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, insinuava l’altre dia que potser, abans que unes terceres eleccions, preferiria deixar governar el PP. Més tard ho va retirar. En tot cas, abans que nous comicis, deixaríeu governar el PSOE amb Ciutadans, o bé el PSOE sol?
Som l’únic espai polític que ha fet canvis, després del fracàs de la investidura. No ens podíem presentar exactament igual. El que hem fet és sumar més força, a l’Estat amb Izquierda Unida i a les Illes Balears amb Més. M’és molt difícil d’imaginar que la situació sigui igual que l’anterior. Ciutadans és un partit que va entrar en aquest joc per evitar un pacte d’esquerres. La situació que es donarà, factible i real, és que el PSOE doni suport a un govern d’esquerres.

Amb el suport dels independentistes?
Sí, sí… Bé, s’haurà de veure.

O aspireu a una majoria només amb el PSOE?
No és aspirar a una majoria per no haver de tenir aquest suport. Aspirem a guanyar les eleccions. Saber com queda l’aritmètica electoral després d’això és un camp desconegut. Ara bé, nosaltres ja vam fer una proposta de govern, que incloïa el PSOE, i que es feia comptant amb els vots d’ERC, DiL, PNB, Bildu… Ara bé, jo dubto que estiguem en la mateixa situació. Les condicions hauran millorat, que no vol dir no dependre d’ERC, sinó que nosaltres tinguem més força.

Les condicions hauran millorat el 26-J. Tindrem més força.

Si feu finalment el sorpasso al PSOE, l’opció del referèndum s’enfortiria?
Difícilment el PSOE pot no donar suport a un govern d’esquerres. I això inclou, evidentment, el suport a un govern que accepta i afronta els grans reptes que hi ha sobre la taula. En el cas de la plurinacionalitat a Catalunya té a veure amb el dret a decidir. No entendria que es negués a assumir el dret a decidir i això el portés a donar suport a la dreta reaccionària.

Però l’oposició interna al PSOE és molt forta.
Sí, una de les coses que vam constatar és que el PSOE tenia moltes ànimes. Per això encara és més necessari guanyar les eleccions. El 20-D vam plantejar un govern a la valenciana, i el PSOE no va voler jugar a aquesta carta. Probablement ara haurem d’anar cap a un govern a la barcelonina.

Sense l’actual situació del procés sobiranista, en què molta gent detecta un bloqueig, En Comú Podem podria cultivar els resultats que està cultivant?
És que és tan difícil pensar un món a part del procés sobiranista… (riu)

Vull dir si seria tan votat si fos només per les polítiques d’esquerres, i no pas pel vot útil pel referèndum que pugueu representar en l’àmbit de l’Estat.
Jo crec que ens voten per totes les aspiracions de sobirania: sobirania econòmica, social i nacional. El 20-D el nostre partit va quedar com a partit majoritari de les esquerres del país i partit majoritari del sobiranisme del país. El nostre ventall de vot és evidentment sobiranista, amb una concepció molt àmplia de la sobirania, que busca reparar les injustícies socials que s’han agreujat en els últims anys de crisi.

El nostre ventall de vot és evidentment sobiranista, amb una concepció molt àmplia de la sobirania

Dieu que no competiu amb ERC. Sens dubte sou un actor que s’identifica proper en polítiques socials, i pel que fa al tema nacional us diferencieu en el vot útil que podeu representar amb el que també van a buscar els independentistes a Madrid, que és el referèndum. Al final, directament o indirecta això no és competir amb ERC?
En el cas del referèndum no està clar encara ara. ERC deia el 20-D que anava a defensar la victòria del 27-S. És veritat que en el debat d’investidura es va trobar una confluència entorn del referèndum, cosa que ens n’alegrem molt. Però és que certament no competim amb ells, ho dic sincerament. En aquestes eleccions no es dirimeixen resultats electorals per fer lectures posteriors en dinàmica interna, sinó la possibilitat de produir un canvi a l’Estat que ajudi a desbloquejar el país. Per tant, no és una competició per veure si guanyem a ERC i a CDC.

ERC sí que ha afirmat que us veu com el principal adversari.
…Cosa que em sembla molt irracional, perquè si el teu principal adversari amb tot el que està passant és un espai polític que defensa polítiques socials justes, que defensa polítiques democràtiques justes i un referèndum nacional de sobirania per Catalunya…

Em sembla molt irracional que ERC vegi ECP com a adversari

De totes maneres hi ha qui en farà lectures internes, com la CUP. I sembla que no veurien malament, si s’acabés anant a eleccions a Catalunya, una aliança que fos ECP, ERC i CUP.
Això ho va dir Joan Tardà en una entrevista no fa gaire temps. Va dir que havíem de governar junts 15 anys a Catalunya. En cas de la CUP no he sentit públicament aquest desig…

Bé, en l’assemblea nacional, abans d’investir Carles Puigdemont, ja van dir que volien buscar aliances amb actors com vosaltres, principalment.
Em sembla perfecte. Però ara del que estem parlant és d’un canvi de govern a l’Estat que pot canviar les polítiques en favor de Catalunya. Portem massa fulls de ruta i massa discussions sobre qui hegemonitza el procés polític. Val la pena lluitar pel present per construir futur.

L’altre dia deia que si Pablo Iglesias guanyés les eleccions, hi hauria referèndum aquesta legislatura. Com?
La via que nosaltres proposem, i que ens sembla més efectiva, és l’article 92 de la Constitució, que remet a la llei orgànica de referèndums de 1980 que permet al govern la convocatòria de referèndums. Evidentment hi hauria un procés polític que passaria per la interlocució amb el Parlament de Catalunya, però que, en tot cas, no seria un escull jurídic o procedimental. És una via que està, a més a més, avalada per molts constitucionalistes. Ho va defensar Rubio y Llorente, Herrero de Miñón, fins i tot Francesc de Carreras. Cada cop hi ha més consens que aquesta és la sortida.

No sé si el Tribunal Constitucional seria tan creatiu confrontant-se a un govern de l’Estat que convoqués un referèndum

Però també n’hi ha que no l’avalen. El poder judicial podria bloquejar aquesta convocatòria?
Ho estaria convocant el govern de l’Estat, firmat pel cap de l’Estat. No sé si el Tribunal Constitucional seria tan creatiu confrontant-se al govern de l’Estat. Llavors ens trobaríem amb un altre tipus de conflicte. En tot cas, aquesta és segur la via més ràpida.

Així, com que el convoca el Govern amb l’aval del cap de l’Estat, no s’imagina que es pogués frenar.
És molt evident que s’expressa una voluntat política… El Tribunal Constitucional ha sigut molt inflexible en aquelles sentències que podien afectar a la idea que poden existir cosobiranies. Però, en canvi, quan ha parlat de la Constitució europea, reformes de l’espanyola, cada cop avança més aquesta idea de sobiranies compartides.

En qualsevol cas la celebració del referèndum no passaria, amb la vostra fórmula, per la reforma constitucional, però sí si s’hagués d’aplicar la independència catalana. Una de les dues preguntes que vau traslladar a Miquel Iceta deia: “Està d’acord que Catalunya sigui un Estat independent mitjançant els canvis pertinents a la Constitució?”. Aquí sí, doncs, que caldria el procés de reforma de l’article 2 que requereix 2/3 de les cambres, noves eleccions, ratificació de les noves cambres i referèndum als ciutadans?
Jo crec que allò important és que es faci la pregunta i es respongui. L’altra versió parlava dels “canvis legals pertinents”. La nostra intenció en el cas de l’Estat és el d’obrir un procés constituent. De fet, la nostra proposta també era fer un referèndum a l’Estat per obrir-lo. Dit això, en el marc estatal el referèndum ha de ser vinculant políticament. Si la decisió que surt del referèndum és efectivament la constitució d’un Estat propi, jo crec que aquesta decisió ja és inapel·lable. Després s’hauria de veure com es fa el pacte polític, com es faria legalment això. Però l’important és poder fer la pregunta d’una vegada i poder tenir la resposta d’una vegada. Els catalans, a aquestes altures, ens mereixem poder construir la sobirania, poder sortir del procés, i no amb una frustració, sinó amb una solució.

Allò important és que es faci la pregunta i es respongui. (Si surt la independència) s’hauria de veure com es fa legalment

De totes maneres, els independentistes li poden dir que també és molt important que, llavors, quan surti la resposta, hi hagin les vies concretades perquè es pugui aplicar.
Dubto que puguin dir això. Puigdemont va assegurar fa una setmana que estaria disposat que al referèndum hi hagués la reforma federal. I ho va dir a Madrid. Alhora hem vist com aquesta setmana el senyor Mas deia que s’havien de convocar unes noves eleccions plebiscitàries i comptar vots i no escons. Crec que la via que estem proposant defuig el debat dels cent mil fulls de ruta i discussions constants amb diferents sortides i se centra en una solució democràtica i sobirana. En el full de ruta hi ha una certa confusió. S’han fet plantejaments molt diversos.

De fet, dins d’ECP teniu independentistes com Jaume Moya, Sara Vilà… En tot cas, si Unidos Podemos i confluències no tenen la suficient força com per consultar els catalans i fer el procés constituent espanyol, En Comú Podem quants anys està disposat a esperar?
La resposta és que necessitem aquesta força. Hem de tenir la força.

Però i si no la teniu?
És que nosaltres no actuem amb condicionals, que és com s’està actuant massa en la política catalana. Portem massa temps treballant amb futuribles.

Però vosaltres sempre heu defensat que el referèndum s’havia de fer al més aviat possible.
Sí, evidentment. I com més a prop de l’inici de la legislatura, millor. Ha de ser immediat en la mesura que portem molt de temps amb un reclam de part important de la societat catalana. Ara, també vull dir que el càlcul realista del full de ruta ens porta a entre 30 i 40 mesos, perquè els 18 mesos no són per a la independència de Catalunya, sinó per a les eleccions constituents.

Foto de Sergi Alcàzar

Dins Podemos hi ha hagut moments importants de discrepància. Un exemple d’això va ser la fulminació de Sergio Pascual com a secretari d’Organització del partit o la marxa de Compromís al grup mixt. No serà encara més complex gestionar les diferències amb la incorporació d’Izquierda Unida?
L’experiència que hem tingut és bona. En el cas d’En Comú Podem hem tingut veu pròpia i disciplina de vot propi quan ha calgut. La relació és molt bona perquè compartim projectes. Tanmateix la nostra voluntat i intenció és tenir grup propi. I nosaltres batallarem.

Dependrà de la Mesa…
La millor garantia serà el resultat electoral. I en la mesura que hem construït un espai polític que vol guanyar les eleccions, també la composició de la Mesa canviarà i tindrem grup propi.

La composició de la Mesa canviarà i tindrem grup propi

Unidos Podemos i confluències volen ser el Justin Trudeau d’Europa en matèria de refugiats?
Nosaltres hem treballat des de les ciutats pel canvi per aconseguir que allò que no s’està aconseguint a nivell d’estructures d’Estat i europees, que és el compliment dels drets humans, es produís. Si nosaltres guanyem les eleccions i formem un nou govern, és molt evident que la política de refugiats canviarà radicalment.

Però l’acolliment és complex. Suposo que teniu un pla definit pel que fa a l’educació, prestacions socials, llengua…
És complicat, però estem parlant per la banda baixa de 15.000 persones. En el cas d’Alemanya va arribar a més de 300.000. És perfectament assumible. Això no hauria de ser cap problema si tothom fes el que li pertoca.

Incomplireu l’objectiu de dèficit fixat per Brussel·les? Espanya està a punt de rebre una multa, tot i semblar haver-se ajornat fins després de les eleccions.
Nosaltres el que farem és renegociar els objectius de dèficit. Aquí el que es produeix és dir que els compliràs i al final no els compleixes. La idea de l’austeritat és absolutament irracional en termes econòmics. A vegades obeir és deixar de pensar. Val la pena pensar i proposar coses pensades.

En Comú Podem a partir de quins ingressos anuals considera una persona de classe alta o rica.
(Riu) Més enllà del debat qui és ric i qui no és ric, nosaltres proposem que a partir de les rendes de més de 60.000 euros, que estan pagant un 45%, progressivament posar trams fins als 300.000, el màxim, amb un 55%. El que hem viscut és un augment constant dels impostos indirectes, que no són redistributius.

I els que tinguin menys de 60.000 l’any se’ls ha d’abaixar l’IRPF?
Nosaltres no ho hem plantejat. Hem plantejat fer IVA superreduït per subministraments bàsics, aliments de primera necessitat, cultural. El debat d’abaixar l’IRPF a les rendes més baixes o baixes és cert que no ho hem plantejat. Per nosaltres el problema principal és, per exemple, l’impost de societats. Les petites i mitjanes paguen un 30, les grans un 8, per les bonificacions.

No hem plantejat abaixar l’IRPF a les rendes baixes

Si finalment acaba sent ministre de Plurinacionalitat, quin seria el seu dia a dia?
Seria complicat, perquè inclou administracions públiques i municipalisme. I municipalisme per nosaltres és bàsic també. En aquesta batalla constant entre comunitats i Estat, el gran damnificat són les polítiques socials i el municipalisme, que només reben un 13% del total. El dia a dia seria la construcció d’un Estat que reconeix les nacions que en formen part i que busqui la rearticulació que permeti les cosobiranies, eficient i efectiva.

Però, quines serien les polítiques concretes que es podrien impulsar?
Bé, hi hauria primer un gran debat sobre com es reconeixen les diverses realitats nacionals i com es projecta a la UE, amb capacitat de les diverses nacions de poder discutir sobre els pressupostos o transferències que vénen d’Europa. Té a veure també en com s’habilita un sistema institucional que no passi pel TC, la discussió entre nivells administratius, del finançament…

Parlant de finançament… Quin model voleu per a Catalunya?
Apostem per un finançament que tingui en compte el criteri d’ordinalitat i també per la Hisenda Pròpia. Pot anar des del concert econòmic fins a la capacitat de recaptació de tots els impostos, però després hi ha un tipus de transferències cap a l’Estat que ja estan reconegudes prèviament. El debat l’haurem de fer. És veritat que la Generalitat no està liderant-lo. El que ha fet és agafar-se al que està fent el País Valencià i estan fent les Illes, perquè ha decidit que ja quedarà tot arreglat en 15 mesos. Tenim una proposta tancada? No, t’haig de ser sincer.

Tenim una proposta tancada de finançament per a Catalunya? No, t’haig de ser sincer.

Esteu disposats a assumir el paper que ha deixat d’exercir el Govern?
No podem substituir una institució. Això no ho farem mai. En la proposta indirecta que Puigdemont farà a través de València i Illes, nosaltres hi participarem, encara que potser acabarem parlant amb valencians i mallorquins del finançament de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s